El meu monstre

De monstres n'hi ha molts i el Monstre de colors és un d'ells. Però... Si ens poguéssim inventar un monstre, com ens imaginem que seria?

En parlem a la rotllana: hi ha monstres amb molts ulls, altres només amb un. N'hi ha que tenen moltes cames o les tenen en forma de pop! Alguns no tenen braços, altres només tenen 3 dits a les mans... Molts tenen les dents punxegudes i alguns són peluts...

Mireu, mireu! N'hi ha de divertits, altres fan por, alguns són tendres...

Estructurem el conte El monstre de colors!

Ens tornem a fixar en quines són les parts del conte:

COM COMENÇA? 

 "ESTAVA EMBOLICAT"

QUÈ PASSA?

"LA SEVA AMIGA L'AJUDA. LI PREPARA UN POT PER CADA EMOCIÓ"

COM ACABA?

"JA NO ESTAVA EMBOLICAT PERQUÈ VA POSAR CADA EMOCIÓ EN UN POT"

També en el principal protagonista, el Monstre de colors.  Com és com és per fora, el seu físic? Com és com és per dins, el seu caràter?

Primer en parlem a la rotllana, després ho escrivim amb l'ajuda de la nostra parella cooperativa! 

Com em sento?

COM EM SENTO?

El conte del Monstre de colors ens ha agradat molt. Tot i que alguns de nosaltres ja el coneixíem, a tots a vegades ens costa identificar com ens sentim en determinats moments i aquest conte ens pot servir d'ajuda.

A l'aula tenim un raconet amb els monstres de colors a on podem enganxar el nostre nom segons com ens sentim.

Avui ha sigut el primer dia que ens hem fet la pregunta: Com em sento? Ho hem explicat als companys/es de l'aula i, finalment, ens hem enganxat el nostre nom al monstre de colors que s'identifica amb la nostra emoció.

Ens ha agradat molt!

El Follet Perot aquesta setmana ens ha recomenat un altre conte!

Hem arribat a la classe i ens hem trobat la maleta!             

                                                  

El Follet Perot ha tornat a venir per recomenar-nos un altre conte!

EL MONSTRE DE COLORS!

El Monstre de colors no sap què li passa. La seva amiga se n'adona que s'ha fet un embolic d'emocions i que totes les emocions barrejades no funcionen bé. Cada emoció en un pot l'ajudarà a desfer aquest embolic! Amb l'ajuda de la seva amiga podrà identificar quan sent tristesa, alegria, por, calma, ràbia... 


Ens ha agradat tant que hem fet un dibuix!

QUÈ FÈIEM QUAN EREM PETITS? QUÈ FEM ARA QUE SOM GRANS ?

A la rotllana ens fixem en el principal protagonista d'aquest conte, el personatge principal, en Ton. Ens fixem en el seu físic i caràcter al principi de la història i com és al final. Ens adonem que en Ton ha crescut.

I ens preguntem si nosaltres també hem crescut...

Decidim que escriurem una nota per casa que digui: 

PORTEM UNA FOTO DE PETITS I UNA D'ARA

A mesura que portem les fotos a l'escola les anem ensenyant als companys/es de classe: mireu, mireu com eres de petits I mireu com som ara que hem crescut!

També pensem que fèiem quan érem petits i què fem ara que som grans. Ho escrivim a les bafarades i ho enganxem tot al mural. 

Ens fa molta il·lusió ensenyar aquestes fotos i més adonar-nos que podem fer moltes coses perquè cada vegada som més grans i autònoms.

Estructurem el conte De cotó fluix

Quan vam explicar el conte De cotó fluix ens vam fixar en la portada i en la contraportada. Ens vam adonar que a la portada hi trobàvem l'autor del conte, és a dir, qui va escriure el conte, i també l'il·lustrador, qui va fer els dibuixos. A la contraportada trobem un resum del conte que ens serveix per saber si aquest conte ens agradarà.

A més, ens vam fixar en quines són les parts que ha de tenir un conte:

COM COMENÇA?

QUÈ PASSA?

COM ACABA?

També pensem com és el protagonista principal del conte, en Ton. 
 Com és com és per fora, el seu físic? Com és com és per dins, el seu caràter?

EL PRIMER CONTE QUE HA TRIAT EL FOLLET PEROT ÉS...

Durant aquest trimestre el Follet Perot ens anirà recomenant alguns dels contes que hi han a la maleta de les emocions. 

Sabeu quin és el primer conte que ens ha recomenat?

DE COTÓ FLUIX

Narra la història d’una família de ratolins, on el petit de tots, en Ton, està molt protegit per la seva mare, ja que és molt dèbil i petitó. La mare no el deixa sortir ni a l’hivern, ni a la primavera, ni a la tardor ni a l’estiu perquè té por que li passi qualsevol cosa. Fins que un dia la seva àvia li dóna una molt bona idea a la mare. – Envolica al petit Tom amb cotó fluix, així quan surti a fora no li passarà res- va dir l’àvia. I així ho va fer, la mare el va envolicar, i llavors en Tom va sortir. Un dia es va trobar amb molts perills, però va sobreviure. Va tornar a casa sa i estalvi, però havia perdut tot el cotó. 

Des d’aquell dia, la mare el va deixar marxar sol a viatjar i a conèixer món.

Ens ha agradat molt aquesta història!