Diu la llegenda…
…
que per les terres de Montblanc hi vivia un Drac ferotge que tenia
aterrida a tota la població de la comarca. El drac terrible portava anys
devorant persones i remats sencers de bestiar i ningú podia viure
tranquil. Un dia el rei va decidir buscar una solució al problema: per
poder portar una vida normal havien d’aconseguir que el drac no tingués
gana i per això es va decidir que cada dia oferirien a la bèstia una
persona escollida a l’atzar i així la resta dels vilatans podrien viure
tranquils, almenys per aquella jornada.
La sort va
voler que la primera víctima en sacrifici fos la filla del rei. La jove i
bella princesa va entrar en desconsol, però també tot el poble que
l’estimava i l’adorava i que varen demanar clemència al pare de la noia.
Però el rei, fidel a les seves decisions, va acceptar el que l’atzar
havia marcat i amb tota la seva pena va enviar a la seva estimada filla
cap a la cova del drac, per al seu sacrifici.
Però
de sobte, muntat en un cavall blanc, va aparèixer un cavaller. El seu
nom era Jordi i venia a salvar a la Princesa i a tota la població de
Montblanc. Va lluitar de la manera més heroica i valenta contra el drac
i, finalment, va aconseguir travessar-lo amb la seva llarga llança.
D’aquesta manera el cavaller no només va vèncer al drac, alliberant a
tota la població d’aquell horror, sinó que també va salvar a la princesa
d’una mort segura.
Al cap d’uns dies, allà on el cavaller havia matat al drac, hi va néixer
un roser de flors vermelles, com la sang del drac vençut.
